Alcaldes i consells comarcals de Cerdanya, Osona i el Ripollès demanen millores en la línia Barcelona-Puigcerdà

Els alcaldes i presidents dels consells comarcals d’Osona, el Ripollès i Cerdanya han demanat millores a la línia de tren Barcelona-Puigcerdà. S’han reunit avui a la Vila, i han acordat crear una comissió, amb l'assessorament de la Universitat de Vic, que prepararà un estudi de les millores que necessita la línia ferroviària que uneix Barcelona i Puigcerdà i que servirà d'interlocutor amb el Departament d'Obres Públiques.

De moment, han deixat clar que volen vies desdoblades entre Barcelona i Ripoll, la millora de les estacions de Manlleu i Urtx-Alp, i l’arribada de combois més còmodes i adaptats a persones amb minusvalia. També volen reunir-se amb el conseller Nadal, tal com ha explicat Joan Planella, alcalde de Puigcerdà, "perquè especifiqui en què consistiran els trens semidirectes que ha anunciat, què vol dir semidirecte, en quant temps reduïran el trajecte o quins tipus de combois enviaran".

Planella ha afegit que la millora de la línia és de vital importància per al desenvolupament econòmic de la zona i que els veïns d'aquestes poblacions tenen els mateixos drets que els de l'àrea metropolitana de Barcelona a l'hora d'accedir al transport públic.

Els alcaldes també han deixat clar que les millores en la línia també s’han de notar a la Garrotxa, i demanen que es faci com més aviat millor l’intercanviador de Torelló per millorar la connexió entre Olot i Barcelona. Per la seva banda, l'alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, ha afegit que, la comissió que han creat també té l'objectiu de recordar i vetllar per la internacionalitat d'aquesta línia, i mirar d'implicar tant les autoritats catalanes com franceses perquè no la deixin morir.

A la imatge, l'alcaldessa de Ripoll, la gerent de la UVic, l'alcalde de Puigcerdà i l'alcalde de Torelló, en roda de premsa, després de la reunió

Fotos del rescat d'una alpinista al Cadí

En Gael Piguillem ens fa arribar aquestes fotos, que va poder fer diumenge a Prat de Cadí. Són de les tasques de rescat de l'alpinista de 28 anys, veïna de Barcelona, que va morir a causa d'una allau a la canal de l'Ordiguer.

Montilla i Bachelot signen el conveni que estableix com s'ha de gestionar l'hospital transfronterer

Nou pas cap a la posada en funcionament de l’hospital transfronterer de Puigcerdà. El president de la Generalitat, José Montilla, i la ministra francesa de Sanitat, Roseline Bachelot han signat aquesta tarda el conveni que estableix com s’haurà de gestionar la infrastructura un cop estigui acabada.

L’acte d’avui ha substituit la col·locació protocolària de la primera pedra de l’hospital, que no es va poder fer fa uns mesos. Montilla i Bachelot han signat els estatuts de l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial “Hospital de la Cerdanya”. Aquesta agrupació és l'òrgan que permet la signatura d'acords entre estats i regions, i en aquest cas ha estat el marc jurídic que ha permès a França i Catalunya tirar endavant l'hospital transfronterer. Aquesta infraestructura, pionera a Europa, donarà servei a 30.000 ciutadans de Cerdanya i el Capcir i segons Montilla “donarà sol·lució als problemes de cobertura actuals i respondrà a la pressió turística que viu la comarca en certes èpoques de l’any”.

A l’acte també hi era la ministra espanyola de sanitat, Trinidad Jiménez, que ha anunciat que el de Cerdanya serà el primer hospital transfronterer, però no l’únic. Ha assegurat que s’està treballant per crear una xarxa sanitària transfronterera més àmplia entre els estats espanyol i francès.

Mentrestant, l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, ha aprofitat l’acte per reivindicar que la presa de decisions i la gestió del dia a dia de l’hospital es deixi en mans del territori, i que els alcaldes de la comarca hi tinguin un pes important.

A la imatge, la consellera Geli, la ministra Jiménez, el president Montilla i la ministra Bachelot (foto: Emili Giménez-Premsa Puigcerdà)

Prats i Sansor diu "si" a la independència de Catalunya amb un 83% de vots favorables

El 83% dels electors que han participat a la consulta per la independència de Catalunya a Prats i Sansor han votat "sí". Aquest era l'únic municipi de Cerdanya que celebrava avui el referèndum.

De 217 persones empadronades, hi han anat a votar 100. D'aquestes, 83 han votat que sí, 12 que no i 5 han votat en blanc. La següent onada de consultes independentistes serà el 20 de juny, i es preveu que s'hi afageixin força municipis cerdans més. De moment, ho tenen bastant encarrilat Lles, Grús, Fontanals i Guils.

D'altra banda, els dos principals impulsors de la plataforma comarcal Cerdanya Decideix, Bartomeu Baqué i Isidre Ribera, han passat el dia a La Seu d'Urgell, on també s'hi celebrava el referèndum, i on han exercit d'observadors.

El Consell Comarcal podria començar a oferir el SIAD a partir del mes que ve

Cerdanya és l’única comarca del Pirineu i pràcticament de tot Catalunya que encara no compta amb el Servei d'Informació i Atenció a les Dones (el SIAD). Es tracta d’un recurs que ofereix a totes les dones de la comarca, informació, formació i assessorament en tots aquells temes d'interès per a elles i que facilita el seu accés a diferents recursos del territori de tipus laboral, associatiu, cultural i educatiu, entre d'altres.

L'objectiu principal del SIAD és treballar per la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, així com afavorir la participació social i la promoció de les dones. Últimament hi ha hagut contactes entre la responsable de l’Institut Català de la Dona (ICD) a l’Alt Pirineu i l’Aran, Rosa Amorós, i el Consell Comarcal de Cerdanya. El seu president, Esteve Maurell, explica que estan pendents de firmar el conveni amb l'ICD per "poder agafar una persona, ja sigui externa o que ja estigui treballant aquí al Consell, perquè es pugui posar a treballar amb els municipis en totes aquestes qüestions".

En l’últim ple del Consell Comarcal, el grup d’Esquerra Republicana va preguntar quan es creu que es podrà començar a oferir aquest servei. El gerent del consell, Ramon Moliner, va assegurar que la intenció és començar a partir del mes que ve.

El Consell Comarcal converteix 5 vicepresidents en caps d'Àrea, però Esquerra ho segueix veient malament

En l’últim ple del Consell Comarcal de la Baixa Cerdanya, celebrat ahir a la nit, es va tornar a posar sobre la taula la polèmica sobre el nombre de vicepresidents que té l’organisme. Fins ara en tenia 7, però 5 han passat a ser caps d’Àrea i se’ls ha reduït el sou.

Tot i aquesta modificació, el grup d’Esquerra Republicana, a l’oposició, segueix trobant que hi ha un excés de càrrecs que no justifiquen el seu sou. La seva portaveu, Judith Sanmartí, fins i tot ha assegurat que hi ha "un clar intent d'enganyar la ciutadania, perquè el canvi de vicepresident a cap d'Àrea no és res més que una canvi de denominació del càrrec"

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal, Esteve Maurell, ha rebatut que les retribucions dels fins ara vicepresidents s’han reduït en 300 euros. Ha assegurat que això suposarà per al Consell un estalvi del 25 per cent en concepte de sous.

A la imatge, un ple del Consell

L'oposició d'Estavar bloqueja els pressupostos i evidencia la minoria en què es troba l'alcalde

L'oposició a l'ajuntament d'Estavar ha rebutjat el compte administratiu del 2009 i ha votat en contra dels pressupostos d'enguany. Actualment, l'alcalde es troba en minoria ja que només compta amb el suport de 5 dels 11 regidors que té el municipi, i aquest bloqueig als comptes municipals encara ho ha evidenciat més.

Segons explica Laurent Leygue, regidor de l'oposició, "no estem d'acord amb la gestió que està fent l'ajuntament, i en la manca de comunicació que hi ha". Així doncs, afegeix, "al final dels plens no s'obre mai un torn de precs i preguntes i l'oposició no pot expressar la seva opinió en molts aspectes". Leygue també destaca que "l'any passat vem acabar aprobant els comptes administratius perquè l'alcalde es va comprometre a fer-nos cas en algunes reivindicacions. Com que no ho ha fet, aquest any la resposta ha estat clara i hem dit no".

Ara, aquesta deliberació municipal serà enviada al Prefecte de la Catalunya Nord, que haurà de decidir que fa per desbloquejar la situació. Una sol·lució podria ser el nomenament d'algú que gestionés l'ajuntament fins les properes eleccions.

A la imatge, l'ajuntament d'Estavar