Una trentena de persones van assitir al debat de d'aquest dimecres sobre l'estat del català a Cerdanya, organitzat pel Grup de Recerca de Cerdanya. Els ponents (M. Àngels Terrones, directora de la Biblioteca "Comtat de Cerdanya", Manel Figuera, responsable a la Cerdanya del Consorci de Normalització Lingüística i M.Àngels Piguillem, mestra de primària del CEIP Alfons I de Puigcerdà) van mostrar un moderat optimisme per l'estat del català a la Baixa Cerdanya, tot i que amb reserves, mentre que van detectar més problemes a l'Alta Cerdanya, on el català no té estatus legal de llengua oficial i és considerada en general com una llengua de segona per bona part de la pròpia població.També van expressar la seva opinió sobre la importància que existeixin mitjans de comunicació de qualitat en català, tant pel que fa al sector escrit com per l'audiovisual. Pel que fa a la immigració, tots van coincidir que els nens immigrants aprenen ràpidament el català, sense problemes, especialment els provinents dels països de l'est, mentre que els pares tenen més problemes o no consideren que aprendre el català sigui una tasca prioritària. Tot i així, es va destacar que de vegades hi ha més resistències al català entre la població immigrada d'altres indrets de l'estat espanyol que no per part dels marroquins, dels procedents dels països de l'est o fins i tot dels llatinoamericans.
Sobre el dialecte cerdà es va considerar pràcticament extingit, llevat potser d'alguna persona d'avançada edat de fora de l'àrea d'influència de Puigcerdà. En aquest sentit hi ha influït seriosament en la seva desaparició (a la Baixa Cerdanya) l'homogeneïtzació dels mitjans de comunicació que empren només el dialecte barceloní i del canvi de la dinàmica econòmica de la comarca, molt lligada al turisme barceloní. Finalment, els ponents es van mostrar moderadament optimistes respecte del futur del català, tot i les mancances.
A la imatge, un moment de la taula rodona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada