Cerdanya veu amb preocupació les mesures que estudia el
govern francès, que podrien comportar la privatització del Tren Groc o fins i
tot el seu tancament. En declaracions a la premsa de
El Tren Groc, que uneix
Vilafranca de Conflent amb la Tor
de Querol, és el principal reclam turístic de l’Alta Cerdanya. Tot i això, és
també un dels productes més demanats a l’oficina de turisme de la Baixa Cerdanya
El Tren Groc es va estrenar l’any 1910 per unir
Mont-Lluís amb el baix Conflent i el Rosselló, i el 1927 es va allargar fins a la Tor de Querol. A banda de la
seva vessant turística, al llarg d’aquests anys ha mantingut també la
catalogació de tren de passatgers i de servei públic.
A la imatge, un comboi del Tren Groc, aquest dimecres al matí a l'estació de la Tor de Querol-Enveig.
Un Gran Tren Groc per la Cerdanya
ResponEliminaPer Alfred Pérez-Bastardas
Celebrem aquest 2010 els primers 100 anys del famós i inte- ressant Tren Groc de la Cerdanya, vull dir és clar, del Tren Groc de l'Alta Cerdanya, és a dir, de la banda francesa, l'únic que hi ha i és conegut amb aquest simpàtic adjectiu de groc. Ara l'han renovat, l'han millorat per que pugui fer un servei millor. Vet aquí, la clau de volta, quan fa uns vint anys ja el volien suprimir. El Tren Groc ens enamora perquè és groc i petit, de via estreta, elegant i obert. És el tren de butxaca, que tots hem somiat de petits.
Un centenari que ja voldríem per nosaltres. I d'aquí quatre anys vindrà el centenari del Gran Hotel de Font-romeu. És a dir un complex turístic en una època que no tornarà.
Però precisament per això, aquest Tren Groc podria celebrar el centenari amb una novedossa iniciativa. Obrir-se, allargar- se, trucar a la porta de la part cerdana que no gaudeix d'a- quest ferrocarril groc, petit i entranyable. Sí, vull dir simple- ment de fer arribar el Tren Groc a la Baixa Cerdanya, en un recorregut que pugui servir per il.lustrar també als seus viat- gers la naturalesa d'aquest tros de país cerdà.
Fa algunes desenes d'anys, Josep M. Guilera senyalava una ruta turística que donava un tomb pel territori cerdà partint de Puigcerdà- Vilallobent- Queixans- Urtg- El Vilar- Alp- Das- Urús-Prats i Samsor- Baltarga i Bellver i retornava per Isòvol- All- Ger-Saga. Bolvir- Guils- la Tor de Querol. Ja no dic arri- bar-se a Martinet, que estaria molt bé. Encara Guilera pujava a la Molina i la Collada per tancar el circuit.
Doncs bé, aquesta podria ser una ruta nova del nou Tren Groc cerdà, que ara sí s'integraria en tot el petit país del Pirineu que és la Cerdanya. Potser aquest traçat o altre, podria constituir un salt endavant per un turisme de qualitat, que si bé no va a peu, tampoc utilitza el cotxe i sap, però, gaudir -lentament- del
paisatge, de l'entorn humà i més proper de les activitats agro- pequàries que es podrien instal·lar a les zones properes per allà a on passés el tren i amb parades i paradetes adequades per conèixer i constatar, com anant a poc a poc és gaudeix millor del temps i del país.
No, no patiu per l'opinió pública. Ja sento allò de, quina ximpleria!, quina manera de gastar diners en va. Exactament el mateix que els deuria semblar ara fa cent anys, als cerdans de l'altre banda quan van començar a construir el ferrocarril amb aquells ponts penjats.
El turisme a la Cerdanya tindrà que inventar molt si vol sobre- viure amb qualitat i diversitat a la competitivitat d'altres territo- ris pirinencs. Caldrà obrir-se a un turisme que a més de ser fidel a la neu (l'esquí i el propi paisatge nevat) s'interessi per la cultura pirinenca, per la identitat cerdana, per la autenticitat cultural del país pirinenc a on hi va per gaudir-ne i per valorar la natura en els seus justos termes.
El Gran Tren Groc (GTG) de la Cerdanya, seria doncs un tren transfronterer, ara que la frontera ha periclitat (esperem que per sempre); seria un tren cerdà per antonomàsia i un tren que uniria una i altra banda cerdana. Un tren, en definitiva, que vindria a satisfer les expectatives turístiques de molts pobles integrats ara en un circuit obert i interrelacionat d'una mateixa comarca, amb una mateixa llengua històrica, que reflectiria millor un sol país.
Si bé algunes institucions creades recentment, com el Consell General de la Cerdanya, volen demostrar una unitat sociopolí- tica, el projecte del GTG és potser l'exemple millor de com aquest territori cerdà és un gran petit país del Pirineu.
Aquest d'Alfred Perez-Bastardas, fou publicar a la revista digital que fem a la Cerdanya pel grup de Recerca de Cerdanya , en el nº 2 de QUEROL (setembre-octubre 2010)
ResponElimina