diumenge, 30 d’agost de 2009

Una plantada d'arbres contra el nou POUM d'Alp aplega prop de 100 persones a La Molina

Un centenar de persones van participar ahir a la tarda en la plantada d’arbres reivindicativa que es va fer a La Molina. Els seus organitzadors, la Plataforma Salvem La Molina, van voler protestar així contra l’augment de la construcció que creuen que hi haurà en els pròxims anys, un cop s’aprovi el nou Pla urbanístic d’Alp.

Sota el lema “retornem hectàrees de bosc al bosc”, la Plataforma Salvem la Molina va dur a terme la plantada simbòlica d’una vintena d’arbres. És la segona activitat que organitza l’associació en contra del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d’Alp, i el seu vocal, Marçal Rocías, en va fer una bona valoració: "hem aconseguit que hi vinguessin des de nens fins a gent gran, des de persones que viuen aqui tot l'any fins a estiuejants". Rocías va afegir que "tirar endavant iniciatives com aquesta és complicat, i la resposta que hem tingut avui ens encoratja".

Els integrants de la plataforma consideren que el nou pla urbanístic que prepara l’ajuntament d’Alp preveu un augment desmesurat de la construcció a La Molina. Des del consistori, però, el seu alcalde, Cosme Ruaix, assegura que no s’augmentarà el sòl urbanitzable, sinó que es concentrarà en punts propers a carrers i carreteres. A canvi, afegeix, 250 hectàrees que fins ara eren urbanitzables, passaran a ser bosc.

A la imatge, el moment en què es va llegir el manifest en contra del POUM

dijous, 27 d’agost de 2009

Bolvir obté el compromís de Carreteres d'arreglar la cruïlla del Remei

L’ajuntament de Bolvir ha obtingut el compromís de Carreteres d’arreglar la cruïlla del Remei, un dels principals punts negres de la xarxa viària de Cerdanya. Així ho han confirmat responsables d’aquest organisme a l’alcalde de la població.

De moment, i segons l’Ajuntament, el projecte es troba encara en una fase inicial. Tot i això, el seu alcalde, Bartumeu Baqué assegura que el compromís ja està adquirit i creu que les obres podran començar en breu. Un cop fetes, els cotxes que venen de Puigcerdà no hauran de creuar la carretera nacional per accedir al nucli de Talltorta.

L’alcalde explica que aquest punt és un dels més negres de Cerdanya, on ja s'hi han matat tres persones i hi ha hagut nombrosos accidents. Segons el projecte a què a tingut accés, Carreteres preveu fer-hi una rotonda i un petit pas elevat per poder creuar la carretera per sobre.

Segons el mateix Baqué, ara l’únic que falta per concretar és el finançament, però creu que l’obra es podria incloure en els pressupostos de l’any que ve.

A la imatge, la cruïlla del Remei.

dimecres, 26 d’agost de 2009

Dos projectes d'investigació han demostrat que el Cadí ja era un lloc de pas a la prehistòria i a l'època romana

Dos projectes d’investigació han tret a la llum dues noves rutes que unien, fa milers d’anys, la Catalunya Central i la Cerdanya a través de la Serra del Cadí. Els historiadors han determinat que en la prehistòria i l’època romana ja hi havia trànsit per aquest punt, un fet que fins ara es desconeixia.

Un dels projectes l’ha dut a terme l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, que ha estat excavant diversos jaciments d’època romana a dalt de Cadí. L’altre l’ha coordinat la Universitat Politècnica de Catalunya i ha girat al voltant de la mineria a la cara Nord de la serralada. Segons Lluís Obiols, un dels historiadors que ha participat en els projectes, un d'aquests passos era el camí ramader, un camí de transhumancia que comunicava la Catalunya central amb Cerdanya. L'altre pas, era el camí cardoner per on es portava la sal de les mines de Cardona cap a les pastures de la Cerdanya i el Conflent.

Aquest projecte d’investigació ha canviat el concepte que hi havia fins ara de l’ocupació romana a les àrees de muntanya, en provar que el Cadí era una zona força transitada ja des d’aleshores. La setmana passada es va presentar en públic al Museu Cerdà de Puigcerdà, davant unes 120 persones, en un acte organitzat pel Grup de Recerca de Cerdanya.

A la imatge, l'historiador Lluís Obiols.

divendres, 21 d’agost de 2009

El Festival de Música de Llívia tanca el cicle d'estiu amb una molt bona afluència

Ahir a la nit va acabar el cicle d’estiu del Festival de Música Vila de Llívia, que aquest any ha arribat a la vint-i-vuitena edició. L’organització n’ha fet un bon balanç, i ha assegurat que hi ha hagut més assistència que en anys anteriors.

Al llarg d’aquest mes d’agost, l’Església Parroquial de Llívia ha viscut un grapat d’actuacions musicals, a càrrec d’orquestres com la “Sinfònica de Praga”, la “Mendelson” de Vezprem o la “Franz Lizt” de Budapest. A cada concert hi han assitit unes 700 persones. Josep Vinyet, director durant molts anys del festival, i actual assessor artístic, explica que, tot i que s’ha reduït el nombre de concerts per adaptar-se als temps de crisi, “el cicle d’estiu ha estat un èxit, perquè les actuacions s’han concentrat més en el temps, i s’ha mantingut la seva qualitat”.

El mes de desembre es faran dues actuacions més, enmarcades en el cicle d’hivern del mateix festival. En aquest cas, però, estaran més enfocades a la música tradicional catalana. Si en voleu més informació, la podeu trobar aquí.

A la imatge, l'Església Parroquial de Llívia

CiU de Puigcerdà critica la ubicació del futur hospital transfronterer

El grup municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Puigcerdà ha criticat la ubicació del futur Hospital Transfronterer. Considera que fer-lo al Pla de Rigolisa és simplement una excusa per tirar endavant una gran operació urbanística a la zona.

Tot i deixar clar el seu suport a la infraestructura, el grup de l’oposició considera que Puigcerdà no necessita un Pla Urbanístic tant gran com el que està previst fer al voltant de l’Hospital. El portaveu del seu grup municipal, Albert Piñeira, creu que caldria urbanitzar la zona per fases, i més tenint en compte la mala situació econòmica actual.

Per la seva banda, l’alcalde, Joan Planella, ha titllat les crítiques de poc racionals, i ha assegurat que qui té els grans especuladors és Convergència i Unió. Ha afegit que si no estan contents amb el Pla Urbanístic és perquè els grups promotors que els són propers no han aconseguit contractes a la zona que s’ha d’urbanitzar.

A la imatge, Albert Piñeira.

dijous, 20 d’agost de 2009

Informar d'una comarca molt mal informada


Crònica de Cerdanya neix amb la voluntat d'omplir el buit informatiu que viu la comarca, arran de la seva partició en dos estats, dues províncies i diferents pols d'atracció. Això fa que ni la premsa de Girona ni la de Lleida s'hi fixin, i tant sòls els mitjans de Manresa i Andorra, i els petits mitjans de La Seu d'Urgell hi prestin una mica d'atenció.

Crònica de Cerdanya és un projecte modest, de fet molt modest, d'un periodista cerdà que només pretén aportar el seu granet de sorra, i contribuïr a que la gent de Cerdanya estigui més informada del que passa aprop seu, i que la gent de fora sàpiga què es cou a Cerdanya.