dijous, 16 de maig de 2013

Desapareix la bandera espanyola que hi havia penjada al balcó de l'ajuntament de Bolvir


La bandera espanyola ja no oneja al balcó de l’ajuntament de Bolvir. Fa tres setmanes, el consistori va despenjar l’estelada i la bandera del municipi, que eren les que hi havia fins aleshores, i va penjar la bandera espanyola, a instàncies de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna. Ara, però, l’ajuntament assegura que la bandera ha desaparegut i no saben si la tornaran a col·locar.

"El dimarts a la nit, tot d'una, quan vaig passar per davant de l'ajuntament la bandera ja no hi era. Ara, determinarem què fem, però el que està clar és que no podem estar comprant banderes cada dia. En el proper ple decidirem si en tornem a posar una altra, però de moment estarem uns dies sense bandera", ha explicat l'alcalde, Bartomeu Baqué. La bandera estelada i la del municipi van ser recol·locades i des de fa unes setmanes onejen en dues faroles de la plaça major. 

A la imatge, el balcó de l'ajuntament de Bolvir quan encara tenia la bandera espanyola. 

2 comentaris:




  1. Encara recordo unes altres banderes, la que jo m'inventava i que volia ser la meva, la particular, la que m'hauria agradat de posar al balcó en dies de festa, era, és clar, de colors i un símbol que podia variar, segons en quin moment la dibuixés i pintés. Tot això barrejat amb escuts de lluita entre els bons i els dolents, o entre els indis i els cowbois, o entre els detectius i els lladres, entre els honrats i els que fan trampes en tot. I quan varem ser a Andorra, començava els dibuixos pintat la bandera andorrana, encara que la meva mare em deia, que com que Andorra el català és llengua oficial, podiem sentir-nos com andorrans...

    I de més gran pintava encara una bandera groga que al mig hi havia un disseny d'un cargol de color de les roselles, que havia fet el meu oncle Rafel Bastardes; de fet era la bandera i l'escut d'una agrupació familiar que es deia Colla Cargol, formada per la família Bastardas-Parera, és a dir la meva mare i els seus sis germans amb tots els fills, i que vers els anys cinquanta ja eren gairebé més de trenta persones. I com que fèiem titelles, pallassos, teatre, ballets, etc, van voler deixar-ne constància en una revista que es deia El Cargolí, feta tota a mà (amb una màquina d'escriure) i com que eren set germans li van dir “setgermanari”, el que també volia dir que se'n feia 7 còpies, iguals, dibuixades i pintades una a una. El logo o la marca d'aquesta Colla Cargol era doncs aquest cargol dissenyat com una bola de formatge holandès, però de color vermell sobre un groc brillant , com si fos un camp de blat abans de segar. Així doncs, teníem una bandera pròpia i un senyal que anava a cada pàgina de la revista, que en català, representava la nostra contribució dins l'àmbit familiar a la defensa de les tradicions i la llengua catalana, en un moment (que ja durava des de l'any 1938-1939), en que la cultura catalana era ben perseguida.

    I alguna vegada havia sentit explicar en aquestes trobades familiars, com el meu avi matern, Albert Bastardas, republicà i catalanista, que havia estat Alcalde Popular de Barcelona entre 1908-1909, que sentint-se com alcalde democràtic de la Ciutat, s'havia discutit amb el governador Ossorio y Gallardo, arrel del sant del rei, perquè no havia guarnit amb domassos i llumetes la façana de l'ajuntament barceloní. Bastardas entenia que tant sols la bandera espanyola i barcelonina, onejarien en aquella data, però sense “colgaduras y luces”. Assabentat el governador Ossorio y Gallard, li va telefonar i li va dir què faria si fos ell mateix que li ordenés penjar els domassos; Bastardas li va contestar que ja havia ordenat col·locar la bandera, però que les lluminàries i domassos no estaven reglamentades. Arribats a aquest punt el governador li va dir: “Y si yo se lo mando?". I el meu avi va contestar, "si usted me lo manda, yo convocaré al Consistorio y le daré cuenta de lo que me exige, para que sea el ayuntamiento quien decida esta cuestión”. Però Ossorio y Gallardo, enrabiat, li va contestar: “pero, no cree usted señor Alcalde que esto es una desacato a la autoridad?”. “No, no, si la autoridad soy yo!”, li va respondre l'alcalde Bastardas.

    Anys després, Albert Bastardas explicava que les banderes s'han de respectar perquè representen un país; així nosaltres hauríem de tenir tots els respectes per les banderes dels països del nostre entorn, i de fet doncs, hauríem de posar-les com a senyal d'aquest respecte, i així col·locar-hi la bandera catalana, al costat de la bandera francesa, andorrana i espanyola, que són els països que tenim al nostre entorn, i dels quals cal guardar-ne bones relacions. Tanmateix, ara la de la Unió Europea, ja forma part també d'aquest entorn. Si a més a més, el poble, la vila o la ciutat té una bandera pròpia, també hi ha d'onejar. Per banderes respectades que no quedi...

    Alfred Pérez-Bastardas

    ResponElimina
  2. Amic Albert,
    Bona idea, per quan la bandera "rojigualda" sigui la d'uns veins i no la dels "amos" que volen que el masover no s'oblidi qui es l'Amo

    ResponElimina