El Consell Comarcal presentarà al·legacions a l'avantprojecte d'organització territorial en vegueries

El Consell Comarcal presentarà al·legacions a l’Avantprojecte d’organització veguerial de Catalunya, que pretén aprovar pel govern del tripartit a principis del mes de gener de 2010. Així es va acordar en l'últim ple de l'any del Consell Comarcal, celebrat ahir a la nit.

Entre els motius del Consell per oposar-se a aquesta nova distribució és que creuen que la nova província/vegueria de l’Alt Pirineu, amb 76.000 habitants la menys poblada de Catalunya, tindrà uns recursos extremadament limitats. També destaquen que el Pirineu ja disposa d’uns òrgans de debat creats per llei (el Consell General de Muntanya o l’Institut de Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran) que permeten una intensa relació entre les comarques de muntanya i en els quals es debaten i s’afronten els problemes comuns. És per això, afegeixen, que no cal, a nivell pirinenc, crear una estructura nova, sinó potenciar les que ja existeixen.

El Consell també ha recordat que Cerdanya pateix la situació anòmala de partició de la comarca entre Lleida i Girona, que provoca absurditats en les diferents dependències administratives, tant de l’Estat i les Diputacions, absolutament organitzats sota el model provincial; com de la Generalitat, en què cada departament té una estructuració diferent en el territori, però també basada, majoritàriament, en la divisió provincial. Això va motivar que el Consell Comarcal de la Cerdanya, en sessió plenària de 25 de maig de 2009, acordés exercir la iniciativa legislativa comarcal davant el Parlament de Catalunya, presentant una proposició de llei específica per a la Cerdanya, desestimada en el debat a la totalitat de 12 de novembre de 2009.

Per últim, també ha indicat que econòmicament i social la comarca ha anat establint nous vincles amb les comarques de la Catalunya Central i amb poblacions com ara Berga, Manresa i Barcelona. Així, tot i mantenint lligams amb les poblacions de referència i amb nexes històrics del Ripollès, Osona, Girona i Lleida, les noves comunicacions incideixen en els moviments de la població d'una forma tant espectacular que porta a replantejar-ne el model territorial. Cerdanya, conclouen, vol fer sentir la seva veu i reclamar que el legislador sigui sensible a la realitat que, en el segle XXI, dibuixen les comunicacions actuals.

A la imatge, un ple del Consell